Tornar enrere
Imatge de La Veu de Catalunya 1935

Fa vuitanta-dos anys…

12 de juliol de 2017

El 8 de gener del 1935, al diari La Veu de Catalunya, l’intel·lectual Manuel de Montoliu dedicava a l’Èsquil de la Bernat Metge una ressenya titulada «Una magnífica traducció d’una obra magna». Us en copiem alguns paràgrafs:

És difícil de donar a entendre al públic, àdhuc en el cas que sigui selecte i intel·ligent, que una gran traducció d’una obra clàssica és un monument literari de primera categoria. L’autor d’una gran traducció és un clàssic de la seva llengua nacional, puix una bona traducció exigeix, com tantes vegades ja ha estat dit, un treball interior de creació lingüística que solament es troba en condicions de realitzar un ver poeta, un autèntic artista de la paraula.

Ver poeta, autèntic artista de la paraula, puixant creador i plasmador del llenguatge s’ha mostrat, potser més que en cap de les seves obres restants, el nostra Carles Riba en aquesta magna empresa, capaç de posar a prova les forces hercúlies del més genial escriptor, de la traducció de les tragèdies d’Èsquil, de les quals ha aparegut fa poc temps el tercer i darrer volum de la Biblioteca d’Escriptors Grecs de la «Fundació Bernat Metge».

[…]

Si totes les obres d’Èsquil causen profunda impressió en el lector, jo he de confessar, pel que a mi respecta, que és la traducció catalana de l’Orestea, la gran trilogia esquiliana, la que no sols m’ha fet sentir amb més intensitat la beutat sublim del teatre del gran tràgic, ans encara la que m’ha donat una sensació més viva de la puixança expressiva de la nostra llengua. […] Mai no havia vist tan clar com ara l’esperit religiós, el caràcter sagrat d’aquesta trilogia que és com un magne drama litrúgic, en el qual són cantades per la veu d’un poeta, que té ressonances profètiques, les supremes angoixes amb què el sentit moral de la vida trumenta la criatura humana. […]

 

Cliqueu en aquest enllaç per llegir la ressenya completa: http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/167490