Llegim «El convit», de Plató

Comencem la lectura compartida d’El convit o El banquet de Plató. El diàleg té lloc en un banquet organitzat pel poeta Agató en què els assistents, entre els quals es compten Fedre, Erixímac, Pausànias, Aristòfanes i Sòcrates, debaten al voltant de l’amor.

Aquest diàleg, un dels més llegits i estudiats de Plató, fila la veu filosòfica amb la poètica, sense deixar mai de banda el context i pensament polític de l’autor. Com diu Antoni Bosch-Veciana en el pròleg de l’obra publicat en la col·lecció Bernat Metge Essencial: «El convit constitueix una de les aproximacions més elaborades i celebrades que sobre l’amor hi hagi hagut en la literatura universal.»

El Convit és un dels diàlegs més accessibles de Plató i que ens resulten més propers pel fet que pot connectar directament amb el nostre sistema de valors. Ens interroga i convida a repensar, replantejar-nos i debatre tot allò que pensem de l’amor. Antoni Bosch-Veciana acaba el pròleg dient: «Llegir El convit de Plató és un goig immens i un gran risc.» Ens endinsem, doncs, en aquesta aventura de goig i de risc amb ganes de compartir-ne la lectura tots plegats.


CALENDARI DE LECTURA


RECURSOS I XARXES

Discurs de Fedre

Fedre és el primer que parla en el banquet, perquè la idea de conversar al voltant de l’Amor és seva. És un home molt jove, un aprenent de filòsof entusiasta i amant de l’art del discurs. Plató li dedica el diàleg homònim, que té moltes afinitats temàtiques amb El convit i l’esmenta també en el Protàgoras.

El centre del discurs de Fedre és enaltir Eros com al déu més antic de tots; encara que avui dia ens pugui semblar un detall sense importància, això situa l’amor com a força primigènia, en la línia d’algunes cosmogonies antigues. Fedre també sosté que l’amor és la base moral de la nostra societat, ja que ens fa sentir vergonya d’actuar malament i desig d’actuar bé davant de la persona estimada. 

«Perquè el sentiment que, al llarg de tota la vida, ha de dirigir la conducta dels qui volen viure honestament, res, ni el parentiu ni els honors ni la riquesa ni cap altra cosa, no l’infon en l’ànima tan bellament com ho fa l’amor.» (Plató, El convit, 178c)

¿Creieu que l’amor pot ser un principi rector, o n’hi ha d’altres que ens impulsen més a actuar? Compartiu-ho amb nosaltres a les xarxes amb les etiquetes #llegimclàssics #somcasa!

Discurs de Pausànies

Després de Fedre, qui pren la paraula és Pausànias, el rètor expert. Plató dedica força espai al discurs d’aquest personatge, que expressa les idees que aleshores estaven en voga sobre la qüestió de l’amor, perquè són justament les que el filòsof vol rebatre i superar. Encara que és esmentat també en el Protàgoras de Plató i en El convit de Xenofont, no sabem gairebé res de la vida d’aquest personatge, més enllà del fet que era amic íntim d’Agató, l’amfitrió de la trobada i que era un rètor expert en aspectes legals.

En paraules d’Antoni Bosch-Veciana en el pròleg de l’obra publicat a la Bernat Metge Essencial, Pausànias «refuta Fedre i sosté que hi ha dues divinitats de l’amor, no només una: l’Eros d’Afrodita Pandèmina, un amor del tot vulgar, que no s’ha de lloar, i l’Eros fill d’Urània; l’Eros que cal lloar és aquest darrer, el d’Urània, que exigeix als qui s’estimen (enamorats i estimats) un gran esforç per obtenir la virtut.» Aquesta és l’Afrodita que neix dels genitals d’Urà i de l’escuma del mar, i que Sandro Botticelli representa en el seu famós quadre.

Pausànias, doncs, diferencia dos tipus d’amor: l’amor vulgar, popular, que «és l’amor dels homes de poca qualitat» que «s’acontenta amb allò que troba […] mirant només la satisfacció del seu desig, sense importar-los que això s’aconsegueixi o no d’una manera bella» (181b), i l’amor d’Afrodita Urània, que cerca la intel·ligència i la virtut (181c-d) i que és «molt valuós per a la ciutat i els ciutadans, perquè obliga, tant l’enamorat com l’estimat, a tenir gran cura de si mateixos pel que fa al seu propi valer» (185b).

I vosaltres, ¿penseu que hi ha diferents menes d’amor?, ¿els diferenciaríeu com fa Pausànias? ¿Com creieu que afecta a la nostra concepció de l’amor el fet que, a diferència del grec, no tinguem dos mots diferents per designar l’amor eròtic (eros) i l’amor no eròtic (philía)?


Podeu trobar El convit de Plató en traducció d’Eulàlia Presas en l’edició de la Col·lecció Bernat Metge i en la Bernat Metge Essencial.


Butlletí de La Casa dels Clàssics

Rebràs informació com aquesta, novetats, reflexions i promocions.