Els enviaments de les comandes realitzades del 6 al 23 d'agost es gestionaran a partir del 24 d'agost. Disculpeu les molèsties.

Llegim «Els germans», de Terenci

Terenci és, juntament amb Plaute, un dels principals autors de la comèdia llatina. Coneixem la seva vida gràcies a la biografia que en va fer Suetoni en el De uiri illustribus, que el gramàtic Eli Donat va recollir i ampliar en el seu comentari. Segons aquests autors, Terenci va ser esclau del senador Publi Terenci Lucà però, gràcies al seu talent, el senador li va permetre tenir la mateixa educació d’un home lliure: ben aviat va ser manumès i, amb el temps, acabaria esdevenint un escriptor reconegut i protegit dels Escipions.

Les seves obres beuen de diferents fonts, però és central la influència de la filosofia hel·lenística i, especialment, de la comèdia grega. De fet, es creu que moltes de les seves comèdies són adaptacions de comèdies gregues, sobretot de Menandre, que influirà de manera notable en el seu estil, tot i que, com veurem en Els germans, Terenci intentarà diversificar-ne les trames donant més importància a la lliçó moral de l’obra.

Els germans va ser representada per primera vegada l’any 160 aC i és la darrera comèdia escrita per Terenci abans de morir. Els dos germans Ctesifó i Èsquinus han estat educats de forma oposada: el primer, pel seu pare Dèmeas, i segon, pel seu oncle Mició. Aquestes diferències causaran malentesos i embolics hilarants al llarg de tota l’obra fins a arribar al desenllaç i a l’enfrontament directe dels partidaris d’una educació severa i una altra de més indulgent. Sota l’aparença d’una comèdia d’embolics, s’amaga una reflexió al voltant de l’educació dels infants i joves, una qüestió d’una actualitat patent. ¿Què penseu vosaltres que és millor: una educació estricta, o una de més laxa? Al final de l’obra, Terenci deixarà entreveure la seva opinió: ¿què creieu que pensava Terenci sobre aquest tema? Us convidem a riure i reflexionar de la mà d’una de les comèdies llatines més conegudes: Els germans de Terenci.


CALENDARI DE LECTURA


RECURSOS I XARXES

Acte I

L’obra s’inicia amb el pròleg que, a diferència del que passa habitualment, no presenta l’argument de la comèdia —que es desplega a partir de l’Acte I—, sinó que explica quins elements ha pres Terenci de comèdies anteriors per compondre Els germans.

Segons el pròleg, el que ha fet Terenci ha estat agafar una comèdia grega de Dípil, titulada Συναποθνήσκοντες (Synapothnéskontes) ‘Els que moren junts’, i traduir-la mot per mort al llatí. Això, però, com que no s’ha conservat l’obra original, és difícil saber-ho del cert.

L’Acte I presenta el conflicte al voltant girarà tota l’obra: l’educació dels fills. Dos germans, Mició i Dèmea, amb vides i concepcions pedagògiques totalment oposades (un és més estricte; l’altre, més laxe) parlen sobre els efectes de cada tipus d’educació sobre els joves.

Mició ha educat el seu fill adoptiu amb liberalitat: «dono, faig els ulls grossos i no crec necessari fer valer en tot la meva autoritat […]. Jo crec que val més frenar amb la vergonya i amb el bon natural els fills ben nascuts que no pas amb la por» (vv. 51-58).

Dèmea, en canvi, està escandalitzat per l’actitud escandalosa del fill de Mició, que «ha esbotzat una porta, ha penetrat a casa d’altri, ha bastonejat l’amo i tota la gent de la casa fins a deixar-los per morts; i ha raptat la dona dels seus amors» (vv. 88-92).

Mició ho justifica, Dèmea el critica, i el conflicte entre els germans està servit. És així com acaba el primer acte d’aquesta comèdia al voltant de dos pares, dos fills i dues concepcions pedagògiques oposades. ¿Què en penseu, de la conversa entre els dos germans?


Podeu trobar Els germans de Terenci en traducció de Joan Coromines en l’edició de la Col·lecció Bernat Metge.


Butlletí de La Casa dels Clàssics

Rebràs informació com aquesta, novetats, reflexions i promocions.