Llegim «Medea», d’Eurípides

«Ha entès, la pobra, sota els cops de la dissort, si és bo no haver perdut la terra on s’és nascut.»

Eurípides, Medea

A la tradició grega, Medea és filla d’Eetes, rei de la Còlquida, i de la nimfa Idia. Per via paterna és neta d’Hèlios, el Sol, i és fetillera com Circe, la germana del seu pare. Després d’ajudar Jàson a apoderar-se del velló d’or, de fugir amb ell de la terra dels pares, casar-s’hi i tenir-hi dos fills, arriben a Corint, on regna Creont. Allà, Jàson es promet en matrimoni amb Glauce, la filla del rei, i rebutja Medea.

¿Com reaccionarà Medea davant d’aquesta traïció?¿Quin paper hi tindran els déus?¿Què en diran les corínties, que conformen el cor? ¿Quina importància té la noció de grec o d’estranger en la tragèdia?

Antígona i Polinices
Antígona davant el cadàver de Polinices, Nikiforos Lytras (1865)

Medea i el desarrelament

Al fons de Medea hi ha una idea comuna entre els antics que encara és viva avui, per més que dissimulem: que una persona no és res més que els seus vincles; que no som individus autònoms i lliures, sinó nusos d’una xarxa. Així, si una persona no té lligams, si està desarrelada, sembla que no hauria de ser res. Aquest és el cas de Medea. Ho ha deixat tot enrere: després de cometre traïcions i enganys no pot tornar a casa ni es pot quedar a la ciutat del marit. Ella i Jàson van a parar a Corint, i allà l’únic vincle que la pot protegir és el del matrimoni. 

Per això, quan Jàson l’abandona per casar-se amb la filla del rei, Medea queda totalment desarrelada. Medea és l’estrangera, l’altra per excel·lència, i els seus coneixements de bruixeria i el seu caràcter irascible encara reforcen aquesta estranyesa. Si ens ho mirem així, l’infanticidi té una mena de lògica embogida: un cop eliminats tots els vincles protectors, per Medea matar els fills és alhora una venjança contra Jàson i el desarrelament complet. És trencar l’últim lligam. Per ella és un acte que l’allibera, però als ulls de Jàson la deshumanitza, la converteix en una lleona o en un monstre. Fora de la vida civilitzada de la polis només es pot ser una bèstia o un déu, i acabem veient Medea mig divinitzada, dalt el carro volador del déu Sol.

Al final de tot la protagonista anuncia que anirà a Atenes, on l’acolliran. Als tràgics els agradava elogiar el tarannà hospitalari de la seva polis. Entre els antics l’hospitalitat era una forma possible d’arrelament perquè creava un vincle fort que durava generacions. Així, humanitzava l’altre. És la via que troba Medea per tornar a formar part d’una comunitat.

Raül Garrigasait

President de La Casa dels Clàssics


RECURSOS I XARXES

Us compartim alguns dels continguts i material complementari que ha sorgit amb la lectura compartida a xarxes.

Roger Aluja (@ralujap) comenta un dels seus passatges preferits de l’obra, el pròleg de la dida on va seqüenciant inversament tots els fets que han dut a Medea a la situació present.

“En uns quaranta versos, la dida exposa la situació de Medea d’una manera tan ben travada que es pot arribar a empatitzar amb qui sabem que acabarà cometent un crim abominable. Per mi és, sens dubte, un dels pròlegs més ben parits de la tragèdia grega! Per això, cada cop que hi torno, em tornen a commoure els desitjos, els laments i les pors de la dida, que em recorden la fragilitat i la vulnerabilitat humana.”


Montse Bastons (@BastonsMontse) ens comparteix aquest poema que va escriure sobre Medea.


Els clàssics arriben a tot arreu, també al còmic. ¿Com es venjaria Medea en l’era de les xarxes socials?

Si vols llegir la Medea d’Eurípides, recorda que la pots trobar en la traducció de Jaume Almirall publicada a les col·leccions Bernat Metge i Bernat Metge Essencial.

I tu, què en penses de Medea? Ho pots compartir amb nosaltres a les xarxes amb l’etiqueta #llegimclàssics 

Comic Medea

Arribant al final de la lectura de Medea, us volem compartir el capítol dedicat a aquesta obra de la Guia de lectura de la Bernat Metge Essencial realitzat per la Margalida Capellà. Un recurs que pot ser útil durant el confinament per treballar amb els més joves! 

Butlletí de La Casa dels Clàssics

Rebràs informació com aquesta, novetats, reflexions i promocions.