Sis mites en la literatura: les continuïtats infidels

Cicle de seminaris dirigit per Raül Garrigasait

 

Flexo és un cicle de sis seminaris de l’Institut d’Humanitats dirigit per Raül Garrigasait que, aquest curs, seguirà l’evolució de sis figures mítiques en obres clàssiques de totes les èpoques, des de l’Antiguitat fins al segle XX. Hi participen: Montserrat Reig, Jordi Cornudella, Núria Perpinyà, Toni Sala, Ernest Marcos Hierro i Raül Garrigasait.

 

1/6 Prometeu – Seminari a càrrec de Montserrat Reig

A Grècia el mite no va funcionar mai com una història intocable i fixada per sempre en un text sagrat. Prometeu tant pot ser un personatge que s’enfronta a Zeus i porta la desgràcia a la humanitat com un benefactor d’aquesta, representant del progrés. Cada autor, en funció de l’ocasió performativa o gènere literari, explora i reinterpreta la tradició anterior. Aquesta és l’essència d’un joc literari que els temps posteriors han continuat reescrivint. En aquestes sessions comentarem algunes obres de primera magnitud de la literatura grega al voltant de Prometeu (Hesíode, Èsquil i Plató) i resseguirem l’ús que en va fer el romanticisme i la modernitat de Goethe a Kafka.

Lectures principals: Teogonia, d’Hesíode; Prometeu encadenat, d’Èsquil;Prometeu alliberat, de P. B. Shelley; Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley.

 

2/6 Jonàs – Seminari a càrrec de Jordi Cornudella

La història de Jonàs, en la seva simplicitat, és captivadora. El profeta que fuig i és llançat a mar, el gran peix que se l’empassa i al cap de tres dies l’escup en terra, l’anunci de la destrucció de Nínive i la conversió dels habitants de la ciutat, l’apiadament de Déu, la ira del profeta i la lliçó de la planta: les escenes del relat bíblic, de diverses maneres, han nodrit la imaginació creadora d’artistes de tots els temps i s’han incardinat en la tradició que ens hi lliga. La intenció del curs és resseguir-ne algunes de les traces a través de l’art i la música, a més de la literatura, i emmarcar-hi la lectura de l’obra mestra que és Nabí.

Lectures principals: el llibre bíblic de Jonàs; l’oratori Jonas, de Giacomo Carissimi; La meva Cristina, de Mercè Rodoreda; Nabí, de Josep Carner.

 

3/6 Ulisses – Seminari a càrrec de Núria Perpinyà 

Si comparem l’Ulisses grec amb el de Joyce, els vora trenta segles que els separen es noten. L’heroi s’ha convertit en un antiheroi. El viatge sembla menys aventurer. Les fantasies han perdut màgia i costa més de creure-les. També s’ha invertit el rol dels fills: abans els adults superaven els joves; Telèmac és inferior al seu pare. En canvi, al segle XX, el brillant universitari, Stephen Dedalus, dóna cent voltes al mediocre periodista Leopold Bloom. També s’ha fet més controvertida la idea de pàtria: en lloc d’una petita Ítaca o d’un regne gaèlic, tenim una Irlanda problemàtica, anglesa, nacionalista i catòlica. Moltes coses han canviat des dels grecs, començant per les dones, però el sexe i les maneres d’escriure promíscues, segons Joyce, continuen més eternes que mai.
Lectures principals: Odissea, d’Homer; Ulisses, de James Joyce. 

 

4/6 Caín – Seminari a càrrec de Toni Sala

Caín i Abel ja neixen fora del paradís, per tant amb el pes del pecat a sobre. La primera mort de la Bíblia és un assassinat, i el primer assassinat, un fraticidi. Caín és el primer fugitiu. Si a l’edat mitjana l’imaginaven amagat a la Lluna i veien en les taques lunars la forma de Caín carregat amb un feix d’espines, com a proscrit Caín serà reivindicat al XIX. Les tenebres del XX, però, donaran per una lectura més complicada.
Lectures principals: GènesiCaín, de Lord Byron; A l’est de l’Edèn, de John Steinbeck.

 

5/6 Electra – Seminari a càrrec de Ernest Marcos Hierro

La saga dels Atrides és l’única narració mitològica grega de la qual conservem les versions dels tres grans tràgics atenesos, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, ben diferents entre elles. La filla d’Agamèmnon i Clitemnestra, Electra, una donzella ingènua i espantada a Les coèfores d’Èsquil, és una princesa ferma i eloqüent en Sòfocles, i finalment una malmaridada venjativa en Eurípides. Comparant aquests tres tipus femenins podrem comprovar fins a quin punt ja eren infidels, en el sentit d’originals i pròpies, les versions que els autors grecs confegien dels seus mites tradicionals. Tot seguit enfrontarem les Electres antigues amb les seves successores, especialment amb l’Electra del dramaturg austríac Hugo von Hofmannsthal (1902), influït per Wagner i Nietzsche, que caracteritza la seva protagonista com un Hamlet femení amb els símptomes histèrics dels primers pacients de Sigmund Freud.
Lectures principals: Les coèfores, d’Èsquil; Electra, de Sòfocles; Electra, d’Eurípides; Electra, d’Hugo von Hofmannsthal.

 

6/6 Èdip – Seminari a càrrec de Raül Garrigasait

Èdip, criminal sense culpa, rei proscrit, és pare i germà de les seves filles, marit i fill de la seva dona. En ell es barregen i es contradiuen les primeres paraules que ens donen una identitat, els termes de parentiu. L’incest, el tabú més universal de tots, fa trontollar els fonaments del llenguatge i de la vida social. Per això el d’Èdip és el mite més radical de Grècia i ressorgeix cada cop que els escriptors tenen necessitat de mirar l’abisme. L’Edat Mitjana el va identificar amb Judas, Freud el va convertir en el mite fundacional de la psique, al segle XX ha anat lligat a la sensació més profunda de pèrdua de sentit. El curs resseguirà aquesta història interrogant-se a cada moment sobre l’horror i la pietat que ens desperta Èdip.
Lectures principals: Èdip rei i Èdip a Colonos, de Sòfocles;La interpretació dels somnis, de Sigmund Freud; Homo Faber, de Max Frisch.

 

Inscripcions

Institut d’Humanitats
cursos@cccb.org
934 122 174
Horari d’atenció telefònica:
de 10 h a 14 h

Preu

35€

25€: estudiants, aturats, pensionistes, més grans de 65 anys, amics del CCCB

 

Organitza:
 

Col·labora: