La nostra història

L’any 1918, Francesc Cambó va dir a l’escriptor Josep Maria de Sagarra: «Si jo algun dia fos milionari —que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim—, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa més falta al nostre país és precisament la lectura dels antics; oi que m’enteneu…?».

Pocs anys després, el 1922, un Cambó ja adinerat va aplegar un bon nombre d’intel·lectuals per fer realitat el seu somni: la Bernat Metge, una col·lecció catalana de clàssics grecs i llatins rigorosa, amena i bilingüe, que pretenia enfortir la llengua catalana i elevar la vida cultural del país. En un discurs, Cambó va proclamar: «En aquests temps de pertorbació i d’anarquia que viu la humanitat, i que tan accentuadament patim a Catalunya, la difusió de la cultura clàssica pot fer un gran bé: pot dur-nos un sentit d’equilibri i de mesura que no sempre hem tingut a Catalunya».

L’any 1923, quan va sortir el primer volum, el director del projecte, Joan Estelrich, tenia vint-i-sis anys, i Carles Riba, el traductor més insigne de la col·lecció, encara no havia fet els trenta, com altres col·laboradors d’aquell moment. La quantitat de nous talents que va saber captar la Bernat Metge és extraordinària.

«Francesc Cambó, Joan Estelrich i Carles Riba: no seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Cambó hi posava l’empenta inicial, una passió ingènua pels antics, típica dels homes d’acció de l’època, i els diners necessaris. Estelrich, el primer director, hi afegia ideologia humanística i mà esquerra. I Riba tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat. Poques vegades devien arribar espontàniament a un acord, aquests individus. Però la potència del projecte els va fer oblidar els recels, els va arrossegar a tots tres en la mateixa direcció.»

Fragment d’Els fundadors, de Raül Garrigasait

Una mirada enrere:

  • 1918. Cambó confessa a Josep Maria de Sagarra el seu desig de fer “alguna cosa important de cara als clàssics”.
  • 1922. Cambó anuncia la creació de la Col·lecció Catalana dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. Joan Estelrich n’és nomenat director.
  • 1923. Es publica el primer volum de la col·lecció, el poema filosòfic De la natura, de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells. A partir d’aquest moment es publiquen regularment diversos volums cada any.
  • 1932-1934. Es publica la traducció completa de les tragèdies d’Èsquil, a cura de Carles Riba.
Francesc Cambó, 1921.

Carles Riba
  • 1938. Es publica l’últim volum abans de la fi de la Guerra civil, Dels deures de Ciceró, en traducció d’Eduard Valentí.
  • 1942. Es publica el primer volum després de la Guerra, la vida d’Alexandre i Cèsar de Plutarc. El traductor era Carles Riba, però el seu nom no hi consta perquè el règim l’havia represaliat.
  • 1946. Es reprèn la publicació regular de la Bernat Metge, sense cap permís específic de la censura.
  • 1947. Mor Francesc Cambó. La seva filla Helena i Ramon Guardans, marit seu, continuen finançant la col·lecció.
  • 1951-1964. Es publiquen totes les tragèdies de Sòfocles en la traducció de Carles Riba.
  • 1958. Mor Joan Estelrich, director de la Bernat Metge. Carles Riba passa a ser-ne el nou director.
  • 1959. Mor Carles Riba. La direcció de la col·lecció passa a un Consell de Direcció del qual formen part, entre altres, Miquel Dolç i Josep Vergés.
  • 1972-1977. Es publica l’Eneida de Virgili en traducció de Miquel Dolç.
  • 1999. Ramon Guardans i Helena Cambó creen l’Institut Cambó, la fundació que gestionarà i donarà continuïtat a la col·lecció Bernat Metge en endavant.
  • 2007. Mor Ramon Guardans. La seva vídua, Helena Cambó, passa a ser presidenta de l’Institut Cambó. El seu fill, Francesc Guardans, és nomenat vicepresident executiu.
  • 2009. Una col·lecció de cinquanta volums facsímils de la Bernat Metge es distribueix als quioscos amb un gran èxit de públic.
Helena Cambó
Col·leccions Bernat Metge
Noves col·leccions
  • 2011-2012. Cinquanta volums facsímils de la Bernat Metge es venen als quioscos en col·laboració amb el diari Ara. En el marc d’aquest projecte, més de mil escoles catalanes reben la col·lecció per a les seves biblioteques.
  • 2017. El grup cooperatiu Som agafa el relleu de l’Institut Cambó en la gestió de la Bernat Metge, amb l’objectiu d’impulsar-la. Neix La Casa dels Clàssics.
  • 2018. Edició de l’obra de bibliòfil Aurea dicta, de Miquel Barceló.
  • 2019. La Casa dels Clàssics organitza el primer Festival Clàssics i inicia les col·leccions Bernat Metge Universal i Bernat Metge Essencial. Publicació de la Ilíada d’Homer amb traducció de Pau Sabaté.
  • 2020. Publicació de Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, amb traducció d’Esther Tallada i pròleg d’Albert Sànchez Piñol.