- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Josep Vives
- Volum: 347
- Any de publicació: 2005
- Etiquetes: Patrística
Les dues sèries d’homilies de Gregori de Nissa que presentem en aquest volum van gaudir d’una particular estimació en els àmbits monacals antics, tal i com confirmen l’extraordinari nombre de manuscrits que ens les han transmeses, gairebé sempre aparellades. No és d’estranyar, en la mesura que ofereixen un comentari molt saborós a dos dels textos més significatius del Nou Testament, en un estil directe, relativament fàcil de captar i de llegir, molt diferents de les exegesis al·legòriques de les seves Homilies sobre el Càntic dels Càntics.
Com trobem en els nou primers capítols del conegut tractat de Tertul·lià, De oratione, Gregori de Nissa s’entreté a comentar es peticions del Parenostre amb el seu estil concís i dens. Tot apunta que es tractaria d’una obra més aviat primerenca, formada per cinc homilies. En relació a les Homilies sobre les benaurances, Gregori és el primer autor cristià que es va dedicar expressament a comentar les Benaurances. Es tracta d’un comentari sorgit en un context litúrgic, de manera semblant al que indicàvem per a les Homilies sobre el Parenostre. Gregori, que probablement en la seva joventut havia exercit de mestre de retòrica, domina perfectament les arts de la comunicació oral, i fa servir tots els recursos que eren més del gust de la seva època, en la qual floria l’anomenada «segona sofística».