UN ESPAI DE CREACIÓ, PENSAMENT I DIFUSIÓ DELS CLÀSSICS UNIVERSALS

La Casa dels Clàssics és un espai que reivindica la vigència dels clàssics de tots els temps i els divulga en tots els llenguatges i formats possibles, entre un públic ampli, divers i transversal. Acostant-los a les escoles, als mitjans de comunicació, a la política i al carrer, busca ser font d’inspiració a l’hora de construir el país i el món que volem.

LA BERNAT METGE

La Casa dels Clàssics neix de la Col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, projecte cultural i intel·lectual iniciat l’any 1922 per Francesc Cambó i Joan Estelrich.

Amb quasi un segle d’història i més de 430 volums publicats, la Bernat Metge ha fet una contribució extraordinària a la cultura del país.

El febrer del 2017, el grup cooperatiu Som pren el relleu de l’Institut Cambó en la gestió i l’edició de la col·lecció, amb la intenció de continuar impulsant un dels projectes més importants de la cultura catalana i promoure l’edició i la divulgació dels clàssics. D’aquí sorgeix La Casa dels Clàssics.

COL·LABORADORS DE LA COL·LECCIÓ BERNAT METGE

L’EQUIP DE LA CASA DELS CLÀSSICS

RAÜL GARRIGASAIT

President

BIOGRAFIA

RAÜL GARRIGASAIT

President

Escriptor, traductor i editor. És autor de la tesi doctoral L’hàbit de la dificultat, que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha traslladat al català obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Peter Sloterdijk i Thomas Bernhard, entre d’altres. A més de diversos assajos, ha publicat la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter i amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. A Els fundadors ha explorat els orígens de la Bernat Metge i les relacions entre clàssics, política i cultura contemporània.

close

SIRA ABENOZA

Directora

BIOGRAFIA

SIRA ABENOZA

Directora

Professora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE i directora del Programa Vicens Vives. Investigadora de l’Institut d’Innovació Social, on ha publicat llibres com La RSE ante el espejo. Doctora en Filosofia amb una tesi sobre diàleg socràtic. Impulsora de l’Institute for Socratic Dialogue, una Fundació que utilitza el diàleg socràtic en contextos de postconflicte com a eina d’inclusió i de promoció de la justícia. El seu treball es pot veure en els documentals Filosofia a la presó i In Dialogue.

close

XAVIER MALLAFRÉ

Publisher

BIOGRAFIA

XAVIER MALLAFRÉ

Publisher

Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA a ESADE. Vinculat al món de la cultura des de fa 25 anys: Grup Planeta (1996-2006); Director General a Grup62 (2006-2014). Ha estat President del Gremi d’Editors de Catalunya (2013) i de la Federación del Gremio de Editores de España (2014). Vinculat a Som des de 2015.

close

JOAN CARLES GIRBÉS

Director editorial

BIOGRAFIA

JOAN CARLES GIRBÉS

Director editorial

Llicenciat en Periodisme i màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals. Ha estat director de publicacions del Grup Bromera i fundador de Sembra Llibres, i s’ha dedicat també a l’assessorament editorial mitjançant l’Agència Gesta, de gestió del talent literari. En l’actualitat exerceix la docència a la UOC i és director editorial de Som i president de La Setmana del Llibre en Català, el principal esdeveniment literari i editorial que se celebra anualment a Catalunya.

close

ROGER ALUJA

Editor

BIOGRAFIA

ROGER ALUJA

Editor

Editor, professor i traductor. Llicenciat en Filologia Clàssica i en Filologia Catalana, és autor de la tesi doctoral Comentari referencial al cant XI de l’«Odissea», que va rebre el premi Eduard Valentí, de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, i el primer accèssit en el XXIV Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona. És professor associat a la Universitat de Barcelona, on ensenya tradició clàssica i llengua grega, i imparteix cursos sobre literatura i mitologia clàssica a l’Acadèmia La Central i puntualment en altres institucions. Ha traduït L’elogi de la calvície de Sinesi de Cirene i la poesia fragmentària de Cal·lí i Tirteu. Soci treballador de la cooperativa Som* des del 2020.

close

ELI FREIXAS

Administració

BIOGRAFIA

ELI FREIXAS

Administració

Llicenciada en Psicologia per la UAB, desenvolupa tasques d’administració, suport i control logístic editorial. Sòcia treballadora de la cooperativa Som* des del 2020.

close

GEORGINA RODRÍGUEZ

Coordinadora

BIOGRAFIA

GEORGINA RODRÍGUEZ

Coordinadora

Graduada en Història i Màster en Gestió del patrimoni cultural i en Museologia. Coordina les activitats i la comunicació de La Casa dels Clàssics. Ha treballat com a professional autònoma en la creació de continguts i propostes educatives per a museus i l’administració pública i coordinat la revista Ebre 38. Sòcia treballadora de la cooperativa Som* des del 2020.

close

FA POSSIBLE AQUEST PROJECTE

La Casa dels Clàssics compta amb el suport d’empreses i institucions compromeses amb la difusió dels clàssics. Col·labora amb nosaltres:

LA NOSTRA HISTÒRIA

L’any 1918, Francesc Cambó va dir a l’escriptor Josep Maria de Segarra: «Si jo algun dia fos milionari —que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim—, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa més falta al nostre país és precisament la lectura dels antics; oi que m’enteneu…?»

UN PROJECTE HISTÒRIC

Pocs anys més tard, el 1922, després d’haver fet fortuna, Cambó va aplegar un bon nombre d’intel·lectuals per fer realitat el seu somni: la Bernat Metge, una col·lecció de clàssics grecs i llatins rigorosa, amena i bilingüe, que pretenia enfortir la llengua catalana i elevar la vida cultural del país. En un discurs, Cambó va proclamar: «En aquests temps de pertorbació i d’anarquia que viu la humanitat, i que tan accentuadament patim a Catalunya, la difusió de la cultura clàssica pot fer un gran bé: pot dur-nos un sentit d’equilibri i de mesura que no sempre hem tingut a Catalunya.»

L’any 1923, quan va sortir publicat el primer volum, el director del projecte, Joan Estelrich, tenia vint-i-sis anys, i Carles Riba, el traductor més insigne de la col·lecció, encara no havia fet els trenta, com altres col·laboradors d’aquell moment. La quantitat de nous talents que va saber captar la Bernat Metge és extraordinària. 

Francesc Cambó al seu despatx de Madrid (1909)
Francesc Cambó, Joan Estelrich i Carles Riba: no seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Cambó hi posava l’empenta inicial, una passió ingènua pels antics, típica dels homes d’acció de l’època, i els diners necessaris. Estelrich, el primer director, hi afegia ideologia humanística i mà esquerra. I Riba tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat. Poques vegades devien arribar espontàniament a un acord, aquests individus. Però la potència del projecte els va fer oblidar els recels, els va arrossegar a tots tres en la mateixa direcció. Els fundadorsRaül Garrigasait
ELS FUNDADORS

UNA MIRADA ENRERE

  • 1918

    Cambó confessa a Josep Maria de Segarra la voluntat d’emprendre un projecte en relació amb els clàssics.

  • 1922

    Cambó anuncia la creació de la Fundació Bernat Metge, una col·lecció de clàssics grecs i llatins traduïts al català. Joan Estelrich n’és nomenat director.

    Retrat de Francesc Cambó
  • 1923

    Es publica el primer volum de la col·lecció, el poema filosòfic De la natura de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells. A partir d’aquest moment es publiquen regularment diversos volums cada any.

  • 1926

    Cambó funda l’Editorial Alpha, empresa que en endavant es farà càrrec de totes les publicacions promogudes per ell, començant pels clàssics grecs i llatins.

  • 1932-1934

    Es publica la traducció completa de les tragèdies d’Èsquil, a cura de Carles Riba.

    ©Fotografia d'Antoni Campañà / Editorial Comanegra
  • 1938

    Es publica l’últim volum abans de la fi de la Guerra Civil, Dels deures de Ciceró, amb la traducció d’Eduard Valentí.

  • 1942

    Es publica el primer volum després de la guerra, La vida d’Alexandre i Cèsar, de Plutarc. El traductor era Carles Riba, però el seu nom no hi consta perquè el règim l’havia represaliat.

  • 1946

    Es reprèn la publicació regular de la Bernat Metge, sense cap permís específic de la censura.

  • 1947

    Mor Francesc Cambó. La seva filla Helena i Ramon Guardans, marit d’ella, continuen finançant la col·lecció.

  • 1949

    Es comencen a publicar entre tres i cinc volums l’any.

    Retrat de Joan Estelrich
  • 1951

    Es publica el volum número 100, el primer volum de les Tragèdies de Sòfocles.

  • 1951-1964

    Es publiquen totes les tragèdies de Sòfocles amb traducció de Carles Riba.

  • 1958

    Mor Joan Estelrich, director de la Bernat Metge. Carles Riba passa a ser-ne el director.

  • 1959

    Mor Carles Riba. La direcció de la col·lecció passa a un Consell de Direcció del qual formen part, entre d’altres, Miquel Dolç i Josep Vergés.

    Retrat de Carles Riba
  • 1968

    Es dobla, finalment, el nombre total de volums publicats abans de la guerra.

  • 1972-1977

    Es publica l’Eneida de Virgili amb traducció de Miquel Dolç.

    Manifestació a Barcelona (1977)
  • 1999

    Ramon Guardans i Helena Cambó creen l’Institut Cambó, la fundació que gestionarà i donarà continuïtat a la col·lecció Bernat Metge a partir d’aquell moment.

  • 2007

    Mor Ramon Guardans. La seva vídua, Helena Cambó, passa a ser presidenta de l’Institut Cambó. El seu fill, Francesc Guardans, n’és nomenat vicepresident executiu.

    Retrat d'Helena Cambó
  • 2009-2012

    Una col·lecció de cinquanta volums facsímils de la Bernat Metge es distribueix als quioscos amb un gran èxit de públic. En el marc d’aquest projecte, més de mil escoles catalanes reben la col·lecció per a les seves biblioteques.

  • 2017

    El grup cooperatiu Som pren el relleu de l’Institut Cambó en la gestió de la Bernat Metge, amb l’objectiu d'impulsar-la. Neix La Casa dels Clàssics.

  • 2018

    Edició de l’obra de bibliòfil Aurea dicta, de Miquel Barceló.

  • 2019

    La Casa dels Clàssics organitza el primer Festival Clàssics i inicia les col·leccions Bernat Metge Universal i Bernat Metge Essencial. Publicació de l'Ilíada d’Homer amb traducció de Pau Sabaté i pròleg d’Enric Casasses.

  • 2020

    Publicació de Robinson Crusoe de Daniel Defoe amb traducció d’Esther Tallada i pròleg d’Albert Sánchez Piñol. Segona edició del Festival Clàssics, en edició digital a causa la pandèmia de la COVID.

  • 2021

    Mor Helena Cambó, presidenta de l’Institut Cambó. Publicació de Crim i Càstig de Fiódor M. Dostoievski amb traducció de Miquel Cabal i pròleg de Francesc Serés.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca