- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Nolasc Rebull
- Volum: 222
- Any de publicació: 1983
- Pàgines: 108
- Etiquetes: Patrística
Tots dos llibres s’obren amb un prefaci sobre sant Pau i sant Pere, respectivament. En tots dos prefacis trobem el poeta encarat amb un problema. Com a cristià, la seva tendència natural és de recórrer a l’Escriptura per veure si no hi ha algun passatge que el pugui impulsar a entendre el problema i a sortir-ne airós.
El llibre I comença amb un elogi a Teodosi, les mesures del qual en l’àmbit de la religió han assegurat la salut dels ciutadans, i les lleis i la política del qual lloa i admira sense reserves. Teodosi era un governant assenyat, exemple vivent del príncep perfecte de Plató. Per boca seva, Prudenci pronuncia un parlament en el qual declara el seu pla d’acció tal i com el veu ell mateix. Citant Teodosi d’aquesta guisa, el poeta s’estalvia de veure’s compromès en l’enutjosa situació de semblar que s’enfronta a Símmac en certa manera com d’igual a igual.
El llibre II comença amb una breu recapitulació de l’argument del llibre I, que presenta els orígens dels déus de la Roma pagana i mostra com se’n va estendre el culte, i finalment com Roma va esdevenir cristiana.
