• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Cardó
• Volum: 68
• Any de publicació: 1933
• Pàgines: 130
• Etiquetes: Filosofia

Els quatre primers llibres, d’un caire més filosòfic i compostos abans de la caiguda de Sèneca, manlleven al patró grec el pla general i les idees mares. A la vegada, Sèneca inclou digressions i al·lusions a fets contemporanis, la major part d’ells relatius al la història de Roma. El seu destinatari és Ebuci Liberal, lionès i ferven tpatriota, resident a Roma.

En el primer llibre, Sèneca argumenta sobre la natura de l’ànima respecte a la gratitud al rebre un regal o un benefici. L’autor advoca per la generositat i el donar de manera desinteressada, sense rebre res a canvi. Sèneca considera també les causes de la ingratitud i conclou que la culpa de l’existència dels ingrats recau principalment sobre aquell que dona el benefici. Per l’autor, qui ofereix el regal acostuma a esperar rebre quelcom a canvi. En el segon llibre, Sèneca assenyala que els favors s’han de donar de bon grat i sense càlculs. Alguns públicament, d’altres amb discreció i secret. Indica també els deures del beneficiat, explica la causa dels ingrats i tracta la supèrvia, l’avarícia i l’enveja. Al tercer, tracta sobre qui són els ingrats, i si cal que siguin castigats d’alguna manera. Sèneca contesta que no caldria, ja que el càstig el tenen en ells mateixos. També convé que el senyor ha de mostrar gratitud amb el servent, i que aquest sí pot beneficiar-se d’ell. En el quart llibre, es desenvolua la discussió amb l’escola d’Epicur, que mesuraven la beneficència d’acord als fruits que se’n poguessin derivar.