• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Narcís Xifra
• Volum: 269
• Any de publicació: 1990
• Pàgines: 166
• Etiquetes: Patrística

Sant Gregori va escriure els quatre llibres dels Diàlegs durant el seu ocupat i difícil pontificat, cap al 593. Es va decidir a escriure aquesta obra a instància d’alguns germans clergues o monjos que vvien en a seva companyia, els quals li pregaren que els contés la vida i miracles de molts sants que romanien ignorats. Per la seva banda, sant Gregori veia com eren ignorades les vides d’aquells sants barons, i per això desitja donar-les a públic. La narració que aquí trobem és dialogada, una forma que la hi deu haver sugerit la Vida de sant Martí, de Sulpici Seves, o bé les Confessions de Cassià.

Els llibres primer i tercer estan destinats a explicar, d’una manera breu, les vides dels pares, gairebé sempre italians, exceptuant algun d’estranger. S’acontenta a narrar-hi els fets que més li interessen de la vida dels sants per tal de poder donar determinades ensenances. El quart llibre, potser és el més interessant per la doctrina que hi desenvolupa, el destina a parlar de l’altra vida. Tracta de l’eternitat de es penes de l’infern, del purgatori, del lloc on es troba l’infern i de la naturalesa del foc. Però també hi parla del cel, de la resurrecció dels mort, de la pròpia mort i dels mitjans d’alliberar les ànimes dels fidels difunts.