• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Miquel Dolç
• Volum: 193
• Any de publicació: 1975
• Pàgines: 177
• Etiquetes: Poesia

L’Eneida és el poema nacional romà per antonomàsia. En ell, Virgili canta de forma magistral els orígens de la ciutat de Roma, des de la caiguda de Troia fins a l’arribada i establiment d’Eneas al Laci, on instaurarà un nou llinatge —la gens Iulia— que segles més tard fundarà, de la mà de Ròmul, la capital del que ha d’ésser l’imperi més poderós de l’univers, ara sota el regnat d’August.

En aquests tres llibres, del quart al sisé, que presentem en el present volum, tenen lloc dos episodis molt coneguts: d’una banda, l’enamorament entre Dido i Eneas, que acaba amb el suïcidi de la reina després que l’heroi decideixi abandonar-la per tal de completar la missió que els déus li han encomanat: fundar una ciutat al Laci. De l’altra, el descens als inferns per part d’Eneas, on trobem una descripció molt acurada del lloc i el seu paisatge i on ell és testimoni d’una profecia que augura el futur brillant que tindrà Roma.