• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Vives
• Volum: 339
• Any de publicació: 2003
• Pàgines: 244
• Etiquetes: Patrística

Comparat amb els altres escrits que formen la Bíblia, el Càntic dels Càntics té unes característiques peculiars. Mentre que gairebé tots els altres escrits parlen, d’una manera o altra, de les relacions amb Déu i el poble hebreu, el Càntic es presenta aparentment com un conjunt de bells poemes amorosos ben humans, fins i tot eròtics, sense que ni tan sols hi aparegui el nom de Déu. D’aquí que dominés ben aviat al convicció que el Càntic, més enllà del seu sentit natural i obvi, tenia un caràcter simbòlic, i en ell s’hi presentava al·legòricament algun ensenyament diví.

En aquest sentit, Gregori de Nissa interpreta el Càntic principalment com una alegoria del moviment de l’ànima purificada envers Déu, en correspondència amb l’amor de Déu envers l’ànima, subratllant fortament la mediació cristològica. A la carta a Olimpíada, que fa de pròleg a l’obra, Gregori de Nissa ens explica les circumstàncies i el context en què van ser escrites les seves Homilies sobre el Càntic dels Càntics. Una obra que, en poques paraules, té el seu origen en un context litúrgic, és a dir, en el comentari dels textos homilètics llegits públicament, i que el president de l’assemblea feia amb la intenció d’ajudar els creients a comprendre i viure millor la seva fe.