• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 25
• Any de publicació: 1927
• Pàgines: 121
• Etiquetes: Altres

Entre el 99 i el 109, Plini el Jove va escriure diverses cartes i les va recollir en nou llibres. A diferència de la Correspondència amb Trajà, aquestes epístoles són eminentment literàries, és a dir, no es tracta d’una correspondència privada sinó pensada ja des d’un bell començament per a ser publicada. Per això trobem en aquestes lletres una gran cura formal: Plini aplica a la seva prosa recursos propis de la retòrica i demostra un gust pels períodes llargs i ampul·losos —herència de l’aticisme—. Pel que fa al contingut, els seus mots constitueixen una de les pintures més minucioses del món polític i aristocràtic romà en època de Domicià-Trajà i sovint s’entreté en passatges quasi didàctics, de to moral o històric.

Cada epístola tracta un tema diferent. Algunes se centren en qüestions judicials, polítiques, o socials, mentre que d’altres aborden temes més domèstics o van adreçades a amics tot oferint-los consells. Són de gran valor documental aquelles dirigides a Tàcit que parlen sobre l’erupció del Vesuvi.