• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joan Bellès
• Volum: 307
• Any de publicació: 1998
• Pàgines: 171
• Etiquetes: Patrística

Tot i ser conegut per la seva faceta com a poeta, Sidoni Apol·linar també va cultivar el gènere epistolar amb un gran valor històric i literari, en la mesura que hi trobem excel·lents descripcions sobre l’aspecte dels pobles bàrbars, els paisatges, detalls de les intrigues de la cort romana, i un llarg etcètera. Després del seu compromís amb l’Església, Constanci de Lió el va instar a polir i publicar les seves cartes, que només fa conèixer públicament després d’haver publicat tota la seva obra poètica.

Es tracta d’un conjunt de 146 lletres, aplegades en 9 llibres, que tenen com a destinataris cent vuit personatges diferents (entre els quals famíliars, polítics, homes de lletres i bisbes de la Gàl·lia), els noms dels quals figuren sempre explícitament en l’encapçalament de cada lletra. El denominador comú de les seves cartes d’aquest temps és l’elogi d ele squalitats dels destinataris, tant en l’ordre espiritual com en l’ordre literari. Totes elles van ser publicades, si bé en etapes successives, en vida del mateix Sidoni, que en va vetllar acuradament la revisió. Juntament amb els escrits de Salvià i la Historia Francorum de Gregori de Tours, aquesta correspondència és considerada com la font més important per a conèixer la situació d’Occident durant el segle V.