• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Miralles
• Volum: 175
• Any de publicació: 1970
• Pàgines: 250
• Etiquetes: Poesia

Herodes —no està clar si aquest és el vertader nom de l’autor d’aquestes composicions, perquè al papir conservat no hi consta. Ara bé, autors llatins citen fragments que hi coincideixen i l’atribueixen a un tal Herodes, del qual no sabem quasi res més enllà del fet que conrèa la poesia hel·lenística— és autor d’uns Mimiambs, un recull de composicions poètiques en versos coliàmbics, a la manera d’Hipònax, que és el clar model que segueixen aquests poemes, fins i tot en l’ús de jonismes.

El vers utilitzat marca el gènere, que en aquest cas és el mim. Es tracta de composicions eminentment satíriques. No està clar si foren ideats només per a ser llegits o si també contemplaven l’opció de ser representats, però la gran majoria dels poemes adopten la forma de diàleg i tenen com a mínim dos interlocutors. Sovint aquestes converses o, de vegades, llargs parlaments s’emmarquen dins d’una escena realista i quotidiana però amb tocs ben punyents: una vella mira de convèncer a una jove que té el marit lluny que es prostitueixi, un proxeneta denuncia un client que no vol pagar, una mare farta que el seu fill s’ho gasti tot jugant a daus demana al mestre que el castigui, etc.