• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carme Boyé
• Volum: 235
• Any de publicació: 1985
• Pàgines: 91
• Etiquetes: Poesia

Ovidi escrigué les Pòntiques des de la insalubre Tomis, illa de la Mar Negra on fou exiliat per August a causa d’un carmen et error (un poema i un error) que ha fet córrer rius de tinta entre els filòlegs. No sabem ben bé què li feu perdre el favor de l’emperador –és probable que el carmen sigui l’Art amatòria i que l’error estigui relacionat amb l’adulteri de la filla d’August, Júlia–. El que sí que sabem del cert és que el poeta enyorà Roma i els seus amics fins a la mort. I és que cap d’aquestes epístoles elegíaques, d’un to ben decaient, que va escriure per als seus amics i coneguts de Roma amb la esperança que intercedissin per ell, no serví per aplacar la ira de l’emperador o entendrir el seu cor, ni tan sols perquè li canviés el lloc de condemna: Tomis era per a Ovidi un erm als confins del món. El poeta, però, mantingué l’esperança del retorn fins al final.

A part de les Pòntiques també escrigué una altra obra a l’exili, les Tristes.