• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 139
• Any de publicació: 1961
• Pàgines: 101
• Etiquetes: Poesia

El volum recull setze admirables sàtires, compostes durant l’imperi de Domicià, que van revolucionar, juntament amb l’obra de Marcial, el panorama de la poesia llatina d’aquell moment. A nivell històric, la materialitat de les escenes que ens presenta és veraç i, en contraposició a l’optimisme de Plini el Jove, es mostra molt més punyent a l’hora d’evaluar el seu context. A la vegada, Juvenal és un autor no solament moral, sinó també preocupat d’inculcar als seus lectors una noble moralitat. La clau del seu moralisme la trobem repetida, com una idea fixa, en l’obsessió de lloar les virtuts dels avantpassats. D’esperit recte, el satíric testimonia la luxúria del seu temps, cosa que el porta a pensar amb nostàlgia en els romans dels primers temps. En aquest sentit, és significatiu que Juvenal gaudís d’un gran predicament entre els Pares de l’Església degut, sens dubte, a l’altesa de mires i a la sòlida moralita que prediquen les seves sàtires.