• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Alsina
• Volum: 221
• Any de publicació: 1983
• Pàgines: 116
• Etiquetes: Ciència

Amb el nom de Corpus Hippocraticum o col·lecció hipocràtica coneixem un conjunt de tractats, el nombre dels quals oscil·la entre cinquanta i cent, segons les divisions dels editors. Es tracta d’un complex d’obres mèdiques, el primer conegut i conservat, atribuïdes per la tradició a Hipòcrates, però que en realitat testimonien una clara pluralitat d’autors i tendències. Allò que els és comú és el dialecte jònic i la redacció en prosa.

El De natura hominis és un dels tractats més importants del Corpus hipocràtic per diversos motius, entre els quals és que s’hi exposa explícitament, i per primera vegada, la doctrina humoral, que tanta importància va assolir durant bona part de la història de la Medicina. Com la resta de tractats del Corpus, no porta el nom del seu autor, però Aristòtil atribueix l’autoria a Pòlib, que algunes fonts estableixen com a gendre d’Hipòcrates. Sobre ELs llibres d’Epidèmies, veiem que dins del Corpus hipocràtic es distingeixen amb personalitat pròpia set llibres que duen el nom genèric d’Epidèmies, n els autors respectius han arxivat els resultats de llur tractament d’una sèrie de pacients. Tanmateix, el mot epidèmia no té, en el Corpus, l sentt que prendrà en temps moderns. En grec, es tracta d’un substantiu que deriva d’un verb que vol dir «trobar-se en algun lloc en el curs d’un viatge». Epidèmies significarà, doncs, «notes preses durant un viatge». Amb tot, es podria traduir com a històries clíniques.