• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 91
• Any de publicació: 1949
• Pàgines: 164
• Etiquetes: Teatre

Com en tantes altres comèdies plautines, El mercader és l’adaptació d’una obra grega que portava per títol el mateix nom, però de la mateixa manera que en la resta d’obres Plaute les envolta d’una atmosfera més propera al seu públic romà, aquí sembla talment una comèdia escrita per a un públic atenès. El títol es refereix vagament a una incidència de la intriga, com és freqüent en les obres de la Comèdia Nova grega, en la qual Plaute es va inspirar. Un jove, Carinus, per tal de complaure el seu pare, el vell Demifó, marxa a Rodes de viatge de negocis, a mercadejar. L’improvisat mercader s’enamora allà de l’esclava d’un hoste, Pasicompsa, i l’acaba comprant. En tornar a Atenes dos anys després, Carinus procura que la seva nova adquisició passi desapercebuda pel seu pare, i la deixa al vaixell sota custòdia d’Acantió, el seu vell esclau. Però una visita inesperada de Demifó a bord portarà a Acantió a justificar la presència de la noia tot dient que es tracta d’un regal per la mare de Carinus. Tal és la situació, en començar l’obra.

En la Comèdia Nova, Plaute va trobar, no només els seus arguments, sinó també els seus personatges. Així com de vegades va introduir modificacions en la trama, és segur que va retocar també alguns dels tipus còmics de les seves obres, tot i que tots ells existien en les fonts gregues que va fer servir. En tot el teatre de Plaute, només en dos casos (a l’La comèdia de l’olla i la comèdia de què ara ens ocupem, El militar fanfarró), el protagonista encarna un veritable caràcter. Quant al fanfarró Pirgopolinices, retrata —o més ben dit, caricaturitza— una mena d’homes que van existir en una determinada època en el període hel·lenístic; és, per tant, un tipus que pertany a una societat, correspon a una realitat històrica, per generals i humanes que siguin les seves tares.

El soldat Pirgopolinices, vanitós i llibertí, rapta d’Atenes la jove cortesana Filocomàsia durant l’absència del seu enamorat, Plèusicles, i se l’endú a Efes. Palestrió, esclau de confiança de l’enamorat d’ella, cuita a embarcar-se per tal d’avisar el seu amo. Però, agafat per uns pirates, cau en mans de Pirgopolinices, a casa del qual troba la jove. A la primera avinentesa, Palestrió escriu una carta a Plèusicles perquè acudeixi a Efes, que s’instal·la a la casa veïna del guerrer, on hi viu Periplectomen, la figura de solter convençut. A partir d’aquí, els embolics estan servits.