• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 177
• Any de publicació: 1970
• Pàgines: 141
• Etiquetes: Teatre

Aristòfanes (segle V – IV aC) és considerat el gran comediògraf de l’antiguitat. En conservem onze comèdies, que constitueixen un testimoni valuosíssim sobre la vida atenesa en general i dels personatges i temes que dominaven l’escena política i l’actualitat del moment. A part d’aquesta mirada fresca a la quotidianitat dels atenesos, de ben segur que el lector passarà una bona estona amb aquestes comèdies.

Oferim en el present volum la traducció d’Els cavallers i Les bromes. En la primera hi trobem tota una sàtira política, atès que l’obra gira entorn de la figura de Cleó, aristòcrata i general atenès durant la guerra del Peloponnès i el gran adversari polític de Pèricles. I Aristòfanes li tenia especial mania perquè l’havia intentar processar pel contingut de les seves comèdies. Aquí, Cleó apareix com a esclau d’un ciutadà atenès i és humiliat per les seves accions polítiques i substituït com a esclau per un venedor de salsitxes.

Pel que fa a les Les bromes, estem davant d’una de les comèdies més conegudes d’Aristòfanes atès que el protagonista n’és Sòcrates i, si bé l’obra no deixa de ser una comèdia, el poeta còmic ens dona una aproximació diferent a aquest personatge tan enigmàtic de la història d’Occident, que ajuda a complementar tota aquella informació que ens ha pervingut sobretot de la mà de Plató i, en menor mesura, de Xenofont. Així doncs, aquí trobem Sòcrates com a paradigma del filòsof sofista —és l’època de l’auge del sofisme i Aristòfanes titlla a tot filòsof de sofista, encara que no ho fossin necessàriament— i intenta educar a un pobre pare poc lletrat però ple de deutes per culpa del seu fill. Aquest, doncs, acudeix al Pensatori —una escola sofista— per tal d’aprendre a dominar tant el discurs bo com el dolent i així estalviar-se de pagar els deutes que té pendents, gràcies al domini de la paraula.