• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 78
• Any de publicació: 1935
• Pàgines: 135
• Etiquetes: Teatre

Una de les obres més celebrades del comiedògraf és Els captius, una comèdia excepcional dins el conjunt de peces de Plaute. Tret d’alguna broma que destaca dins l’ambient de moralitat burgesa en què l’acció és situada, a Els captius no hi trobarem cap dels trets humorístics i obscens que són tan abundants en les altres obres plautines. L’únic personatge còmic que hi figura, el paràsit, hi sembla del tot desplaçat. Així, l’element moral i patètic domina aquí, tot excloent-te l’element còmic. Amb Les tres monedes, és una de les dues comèdies plautines on no intervé cap personatge femení, en la mesura que no hi ha cap intriga amorosa.

L’acció és la següent: un ric etoli, Hegió, ha perdut els seus dos fills. L’un, Pègnium, va ser-li robat a l’edat de quatre anys per un esclau que va fugir de la casa; l’altra, Filopòlem, ha caigut presoner durant la guerra que Etòlia sosté contra l’Èlida. El vell, per tal de facilitar el rescat del seu fill, ha començat a dedicar-se al comerç d’esclaus. D’entre els que Hegió compra hi trobem dos amb qui espera realitzar el seu projecte: un jove guerrer de casa bona, Filòcrates, i el seu esclau Tíndar. Aquest darrer és, sense que ell ho sospiti, Pègnium, el fill que fa vint anys li va ser robat.
A Càsina, dos esclaus, pare i fill, pretenen per muller una mateixa esclava de la casa on serveixen, Càsina. L’un és l’home de palla del vell de la casa, l’altre del fill. La sort afavoreix al vell, però li fan una de bona: enlloc de la noia, li duen un esclavot que deixa malparats l’amo i el seu masover. Finalment, el jove es casa amb Càsina, que resulta filla de ciutadà atenenc.