• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 181
• Any de publicació: 1971
• Pàgines: 147
• Etiquetes: Teatre

La comèdia de Les vespes va ser representada al 422 aC als Jocs leneus (febrer), en els quals va obtenir el primer premi. L’acció se centra en dos personatges: Filocleó («amic de Cleó»), un vell apassionat als judicis de la cort atenesa, i Bdelicleó («que odia Cleó»), el seu fill, emprèn l’àrdua tasca d’ajudar al seu pare i el taca a casa, per evitar que en surti per anar al jutjat. Tots dos són noms que insinuen l’oposició d’Aristòfanes enfront del polític atenès Cleó, la diana preferida de les mofes de l’autor. Alhora, el motiu central de la comèdia és la situació judiciària d’Atenes anys després de les guerres mèdiques. Tanmateix, la darrera part de l’obra és còmica, té un to festiu.

Com passa en moltes de les comèdies d’Aristòfanes, a La pau també ataca i es burla dels seus contemporanis. El to alegre de celebració, que contrasta amb l’escepticisme d’altres obres que també tracten sobre la pau (com Lisístrata o bé Els arcanesos), podria atribuir-se al fet que es va escriure poc després de la pau de Nícies. Guardonada amb el segon premi a Atenes al 421 aC, el seu personatge central és el vell pagès Trigeu. Mentre Atenes i Esparta es troben enfrontades a la Guerra del Peloponès, Trigeu es munta en un escarabat piloter gegant i vola a l’Olimp per tenir una audiència amb Zeus, el pare de tots els déus.