• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 190
• Any de publicació: 1974
• Pàgines: 185
• Etiquetes: Teatre

Aristòfanes (segle V – IV aC) és considerat el gran comediògraf de l’antiguitat. En conservem onze comèdies, que constitueixen un testimoni valuosíssim sobre la vida atenesa en general i dels personatges i temes que dominaven l’escena política i l’actualitat del moment. A part d’aquesta mirada fresca a la quotidianitat dels atenesos, de ben segur que el lector passarà una bona estona amb aquestes comèdies.

El present volum ofereix dues obres: Les tesmofòries i Les granotes. Ambues giren al voltant de la figura d’Eurípides —sembla ser que Aristòfanes hi tenia una relació d’amor-odi—. En el cas de Les tesmofòries, el tema és el tractament que Eurípides fa de les dones en les seves tragèdies. Tot i que sovint se l’ha considerat un avançat al seu temps pel que fa a la qüestió femenina, també rebé crítiques de misogínia. Així, en aquesta comèdia un grup de dones planeja durant el festival de les Tesmofòries una venjança contra ell per deixar-les malament en les seves tragèdies.

Pel que fa a les Les granotes, trobem com el déu Dionís decideix baixar als inferns per fer tornar dels morts el seu poeta preferit: Eurípides. Aristòfanes ens ofereix aquí una descripció molt completa, i alhora surrealista, de l’Hades, així com un certamen entre Èsquil i Eurípides per determinar qui dels dos és el millor dels tràgics.