• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 82
• Any de publicació: 1936
• Pàgines: 107
• Etiquetes: Teatre

A La comèdia del cistellet, un jove de Lemnos abusa d’una noia de Sició que en tornar al seu poble, es casa i té una filla, Selènia. Abandonada en néixer, és acollida per Melènide, una alcavota. Anys després, Selènia s’enamora d’Alcesimarc, un jove ric amb qui no es pot casar per la seva baixa condició social. Paral·lelament, el pare d’Alcesimarc el vol casar amb la filla del seu veí Demifó. Com passa en aquestes comèdies d’embolic, Demifó resulta ser l’home que, en la seva joventut, va violar aquella dona de Lemnos amb la qual es va casar posteriorment en segones núpcies; ara, el matrimoni voldria recuperar la filla perduda. Mentrestant, els dos enamorats decideixen suïcidar-se en no trobar solució al seu problema. Però apareixen en escena unes joguines dins d’una cistella i es descobreix que pertanyen a Selènia; per tant, aquesta és filla del matrimoni, que recupera la seva condició de ciutadana romana i ja pot casar-se amb Alcesimarc.

Sobre el El corc, es tracta d’una comèdia paliata ambientada a Epidaure. Dos joves, Fedrom i Planèsia, estan enamorats, però la noia es troba en poder de l’alcavot Capadoci. Fedrom envia el seu paràsit Curculi a Caria perquè aconsegueixi diners per a comprar la noia. Però un soldat anomenat Terapontígan també vol comprar-la i encarrega a un dels seus representants que realitzi l’operació quan ell l’avisi mitjançant una carta segellada. Curculi no aconsegueix els diners, però aconsegueix apoderar-se d’un anell del militar i segella una carta falsa amb la qual rescata la jove. Quan arriba Terapontígan, tot acaba bé perquè mitjançant l’anell reconeix que Planesia és la seva germana.