• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Jaume Olives
• Volum: 144
• Any de publicació: 1962
• Pàgines: 151
• Etiquetes: Filosofia

El tema del Fedó és, com no, l’ànima humana i la naturalesa d’aquesta, un tema ben recurrent en el conjunt dels diàlegs platònics perquè era considerat essencial pel filòsof atenès. Aquesta obra reprodueix una conversa entre Equècrates i Fedó poc després de la mort de Sòcrates. En ella recorden el seu mestre i amic i les circumstàncies de la seva mort —especialment l’assumpte del suïcidi—, i aprofiten aquest fil per parlar de l’ànima, en la mesura que aquesta és el principi de tota vida però alhora també l’intel·lecte i la personalitat de cada individu, i discuteixen si aquesta és, en contraposició amb el cos, immortal o no, així com la conseqüent teoria de la reminiscència que en sorgeix: si l’ànima no mor, ¿quan naixem aprenem les coses o en realitat les recordem? Al final del col·loqui Sòcrates exposa un mite escatològic, on desenvolupa la seva teoria sobre el més enllà tot descrivint la geografia del nostre món, que inclou l’Hades, la regió subterrània on van a parar les ànimes un cop el cos mor.