• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 278
• Any de publicació: 1992
• Pàgines: 120
• Etiquetes: Filosofia

El diàleg platònic Parmènides forma part de la seqüència dels diàlegs metafísics del filòsof, conjuntament amb Teetet, Sofista i Polític. En el Parmènides, Sòcrates hi surt rejovenit, com en el Sofista, i el nucli significatiu del diàleg l’ocupa un altre persnatge, Parmènides, equivalent al Foraster d’Elea en el Sofista. És més, el deuteragonista que respon al protagonista en el Parmènides no és Sòcrates, sinó un insignificant Aristòtil; paral·lelament, en el Sofista ho serà Teetet. I és que des del Parmènides la imoprtància de Sòcrates en l’estructura discursiva dels diàlegs platònics minva (amb la vàlida excepció del Teetet). L’obra presenta un moment important en la dialèctica especulativa de Plató, i els temes que hi treballa no són allò que investiga fonamentalment. Es tracta del primer els diàlegs metafísics, que prepara, a la vegada, els camins metodològics per a especulacions posteriors i definitives sobre el tema de la Metafísica.