• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Balcells
• Volum: 31
• Any de publicació: 1928
• Pàgines: 174
• Etiquetes: Filosofia

Escrit cap al 50 aC, De la natura (en llatí, De rerum natura) és un poema filosòfic que constitueix una de les grans obres de l’antiguitat clàssica, i l’única que es té constància de l’autor romà. A partir d’una invocació a Venus, el poema esdevé un intent per a fer comprendre la realitat del món i d’allò humà al lector del seu moment, ple de creences i supersticions.

El segon i últim volum inclou els llibres IV, V i VI, que giren al voltant de la cosmologia epicúria i ens parlen de la naturalesa del món i els seus fenòmens. Al llibre IV, Lucreci exposa la teoria de la sensació, al llarg de la qual defensa els sentits com a fons de coneixement, d’acord amb els principis epicurs; al llibre V, ​parla de l’origen de l’Univers i explica la naturalesa dels astres com a independent de les divinitats. Tanca el llibre amb una anàlisi de la vida vegetal i animal, tot traçant l’evolució de la civilització humana. En el darrer llibre, hi trobem una continuació de l’anterior, a la vegada que l’autor fa un estudi dels fenòmens atmosfèrics i les causes de les malalties a partir d’una descripció de la pesta d’Atenes.