• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Miquel Dolç
• Volum: 150
• Any de publicació: 1963
• Pàgines: 200
• Etiquetes: Poesia

El poema es divideix en quatre llibres, dedicats al cultiu de la terra, al cultiu dels arbres i de la vinya, a la cria de bestiar i a l’apicultura, respectivament. Amb aquesta obra, composta entre les Bucòliques i L’Eneida, Virgili abandona l’Arcàdia inspirada en Teòcrit i torna a Itàlia. Concretament, al camp romà per tal d’explorar la vida del camperol i la seva feina ja que, per a ell, en la terra és on es troba la veritable essència de l’home, els costums i les ensenyances que cal seguir en un moment on els antics valors trontollen, aquells que tant ell com August defensen.

Les Geòrgiques, doncs, no són pas un tractat d’agricultura, sinó una reflexió sobre la condició humana, que només podrà recuperar la seva esplendor quan torni a abraçar el món rural i tot allò que aquest té per donar. Un món abandonat a causa de les guerres civils que havia sofert el territori i per una generació que cada cop buscava més la luxúria, precipitant-se així a un abisme moral. Virgili, doncs, fa un pas enrere per contemplar, recordar i lloar els orígens agrícoles del romans amb l’esperança de contribuir a la restauració dels mos maiorum i de superar la crisi agrícola i alhora moral en què Roma es trobava.

El volum presenta el text llatí original acarat amb la traducció Miquel Dolç, convenientment anotada.