• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Farran i Mayoral
• Volum: 19
• Any de publicació: 1926
• Pàgines: 85
• Etiquetes: Filosofia

És opinió universalment admesa que la Poètica, tal com la posseïm, no és sinó un fragment de l’obra que va escriure Aristòtil, el seu primer llibre. Escrita al segle IV aC i formada per vint-i-sis capítols, el seu tema principal és la reflexió estètica a través de la caracterització i la descripció de la tragèdia. En destaquen les seves observacions artístiques i humanes d’una gran penetració i universalitat, certs cànons que sempr ehauran de ser tinguts en compte. Aristòtil es proposa parlar de l’art poètic i les seves formes, de la potencialitat que posseeix cada una d’elles, i de quina manera s’han de composar les trames per tal que la composició poètica resulti bella. Però no es tracta, en cap cas, d’una teoria de la tragèdia, sinó més aviat d’un mètode per a fer tragèdies, un manual genialíssim per a ús d’aquells que vulguin fer tragèdies «que es facin aplaudir». Paral·lelament, l’autor hi fa aparèixer d’altres consideracions menys desenvolupades en relació a la poesia, les qüestions lingüístiques i la mimesi.

El text de la Constitució d’Atenes està compost de dues parts amb caràcters molt diversos: la primera conté un resum del règim polític a Atenes des de la restauració de la democràcia el 403 aC; la segona, un anàlisi detallat d eles institucions ateneses entre el 328 i el 325 aC.