• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Riba
• Volum: 88
• Any de publicació: 1946
• Pàgines: 364
• Etiquetes: Història

Plutarc (c. 50-120), en les Vides paral·leles, escriu biografies, sempre amb una intenció més moralista que no pas històrica, de personalitats destacades dins la política o fins i tot d’herois, les gestes dels quals contribuiren a la configuració de la civilització grecorromana. Després les va emparellar, establint paral·lels entre un personatge grec i un de romà.

En aquest volum presentem les biografies de Galba i Otó, que originalment no formaven part del conjunt de les Vides paral·leles sinó d’una altra sèrie de biografies, i a més a més són anteriors a les Vides paral·leles. Un monjo del segle XIII, però, les inserí i tots els manuscrits, a excepció d’un, les posen al final de les vides sense cap separació. Per això trobem aquí dues biografies una mica diferents a la resta, ja que no segueixen el patró grec-romà. Galba i Otó foren dos dels quatre emperadors que regnaren a Roma entre el 68 i el 69 dC, període convuls després de la mort Neró, conegut com l’any dels quatre emperadors.

Com que aquest és el volum que tanca una llarga sèrie, el lector hi trobarà també un índex completíssim de tots els autors, noms i topònims citats pel Plutarc al llarg de totes les Vides paral·les.