• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Guillem Gracià
• Volum: 334
• Any de publicació: 2002
• Pàgines: 258
• Etiquetes: Ciència

Malgrat que en el món grec es pot observar una extensa tradició iconogràfica i literària en què la caça tendeix a mostrar-se d’una manera poc unitària, això no va ser un obstacle perquè l’activitat cinegètica, a part d’acomplir amb una funció social ben definida, desenvolupés un seguit de recursos i procediments que, sota la tipologia de tractat, van ser recollits i descrits molt aviat per la tradició literària científico-tècnica. Aquests manuals de caça, com el de Xenofont, s’incorporen així com un gènere més al si d’una producció literària amplíssima, on la caça com a motiu ja comptava amb la seva pròpia tradició, i van permetre la recreació, la reflexió i el recull d’un saber ancestral que ja estava profundament arrelat en el tarannà dels grecs des de l’època micènica.

El primer opuscle dedicat a l’art de la caça data de la primera meitat del segle IV aC i el devem a Xenofont. Amb el nom de Cinegètic, aquest obra va esdevenir l’origen de la llarga tradició dels tractats que d’una manera expressa van abordar el tema venatori en el món clàssic. I ho fa amb un estil proper a la tragèdia, la filosofia, la poesia… tot repercutint en el contingut, en la mesura que no va arribar a ser un text tècnic stricto sensu, sinó que va oscil·lar entre un vessant antropològic i un altre de tecnològic.