• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Alsina
• Volum: 184
• Any de publicació: 1972
• Pàgines: 121
• Etiquetes: Ciència

Amb el nom de Corpus Hippocraticum o col·lecció hipocràtica coneixem un conjunt de tractats, el nombre dels quals oscil·la entre cinquanta i cent, segons les divisions dels editors. Es tracta d’un complex d’obres mèdiques, el primer conegut i conservat, atribuïdes per la tradició a Hipòcrates, però que en realitat testimonien una clara pluralitat d’autors i tendències. Allò que els és comú és el dialecte jònic i la redacció en prosa.

El tema central d’aquest volum és el «mal sagrat», nom que es donava a l’antiguitat a l’epilèpsia, per bé que l’autor comprèn, sota aquesta dolència, no només el que avui en dia entenem per epilèpsia en sentit estricte, sinó també d’altres afeccions emparentades amb ella. Paradoxalment, l’autor, que pretenia combatre la concepció «divina» d’aquesta afecció, ha estat qui més ha contribuït a difondre i fer famós el nom de «mal sagrat». El terme «epilèpsia», de fet, no apareix a la literatura mèdica fins més tard.