• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Pere Coromines
• Volum: 127
• Any de publicació: 1958
• Pàgines: 86
• Etiquetes: Teatre

Estrenada a Roma l’any 161 aC, Formió és l’adaptació o traducció d’una obra grega d’Apol·lodor de Carist, un dels quatre representants de la Comèdia Nova. El títol de l’obra en llatí és el nom del paràsit que hi fa el paper principal, mentre que el l’original grec d’Apol·lodor duia per títol Epidicazómenos, que vol dir «el picaplets». Com en les altres comèdies de Terenci, els caràcters responen aquí a tipus generals d’home i de dona, tot i que en cada comèdia adquireixen una nova precisió. Aquí, l’acció es descabdella només entre homes; tret de Nausístrata, personatge del desenllaç, no hi ha dona que hi faci un paper de cap relleu.

Sobre l’argument, Demifó i Cremes són dos germans que han d’emprendre un llarg viatge i deixen als seus fills, Antifó i Fèdria, respectivament, a la cura d’un esclau, Geta. En la seva absència, els dos joves s’enamoraran de dues noies: Fèdria ho fa d’una esclava, però li manquen els diners per alliberar-la; Antifó, per contra, aconsegueix casar-se amb Fània, una pobra orfa, gràcies a una argúcia que idea el paràsit Formió. Aquest, basant-se en una llei que obligava al parent més proper d’una orfa a casar-se amb ella (o, com a mínim, a donar-li suport financer), declara que Antifó és el familiar més pròxim de Fània. El problema sorgeix quan els dos vells tornen del seu viatge i descobreixen el que han fet els seus fills durant la seva marxa. Afortunadament per Antifó, Cremes també té quelcom a amagar, ja que és el pare de Fània, la noia amb qui s’ha casat. D’aquesta manera, quan es descobreix el secret de Cremes, a Demifó no li quedarà cap més remei que acceptar el matrimoni d’Antifó amb Fània. Al final de l’obra, la resta de personatges són perdonats pel que han fet: Cremes és perdonat per la seva esposa Nausístrata, per haver tingut a Fània fora del matrimoni; Fèdria és disculpat per haver tingut una aventura amb una esclava, i tots perdonen al paràsit Formió pels seus enganys i estratagemes.