• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Valentí Fàbrega
• Volum: 332
• Any de publicació: 2002
• Pàgines: 200
• Etiquetes: Filosofia

El punt de partida de la Consolació és la situació real de Boeci empresonat a Pavia després de la seva caiguda política insospitada. Al plany amb què l’autor exterioritza la seva amargor, succeeix l’aparició de la Filosofia, la qual manifesta el seu propòsit de conduir aquest home desorientat, prostrat per una letargia real i submergit en una crisi profunda, vers la veritat incommovible. Boeci fa una exposició queixosa de les seves desventures, i conseqüent amb el seu pla de guarició, la Filosofia formula preguntes sobre el govern del món i el fi de l’univers que Boeci no sap contestar, palesant amb aquesta ignorància el seu estat d’esperit.

Estructurada en cinc llibres, en els quals els fragments poètics s’alternen amb els de prosa, l’obra presenta una composició dialògica amb clares arrels platòniques. El diàleg és, en realitat, un monòleg de l’escriptor amb les seves experiències, els seus interrogants, les seves elocubracions, investigacions i lectures. A la vegada, la Filosofia de la Consolació no encarna cap divinitat, ella és la raó humana tal com ha madurat en el pensament dels filòsofs.