• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joan Crexells
• Volum: 13
• Any de publicació: 2ª ed. 1932
• Pàgines: 151
• Etiquetes: Filosofia

Càrmides, Lisis inclou dos diàlegs platònics. En el primer, Càrmides, Sòcrates dialoga amb Càrmides i el jove Crítias, i aborden dos temes majors. Un de pràctic: el significat de la paraula sophrosyne, una paraula grega que té el significat de «seny», «temprança», «prudència» o «restricció» com a base de la felicitat. I un segon de teòric: la possibilitat d’una ciència de la ciència, o d’una epistemologia. El seu estil i vocabulari permeten concloure que és un dels diàlegs més antics de Plató. Com és habitual en els diàlegs platònics de joventut, els interlocutors no aconsegueixen arribar a una definició satisfactòria, però no obstant això, la discussió arriba a molts punts importants.

Lisis, en canvi, és un diàleg sobre la recerca d’una una definició de l’amistat, pertanyent a la seva època de joventut.

I el tercer diàleg del volum, també de la seva primera etapa d’escriptor, és el de Protàgores, que té com a protagonistes principals Sòcrates, Protàgores i Pròdic, i, com a secundaris: Hipòcrates, Alcibíades, Càl·lies, Crities, Hípies, i un cert amic desconegut de Sòcrates. Excepte aquest darrer, tots els protagonistes del relat són personatges històrics documentats. El diàleg, aparentment, ens presenta una visió de Sòcrates semblant a la seva realitat història (encara lluny dels «elevats» diàlegs platònics posteriors), i ens ofereix un retrat del pensament sofista que sempre ha despertat certes sospites entre els futurs comentaristes d’aquest pensament. La intenció del relat és clarament antisofista, i hom pot suposar que és, d’alguna manera, una apologia de la forma de ser de Sòcrates, que, naturalment, sempre va ser un rival del relativisme i de la sofística.