- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Dolors Condom
- Volum: 319
- Any de publicació: 2000
- Pàgines: 120
- Etiquetes: Poesia
Considerat com el darrer poeta llatí purament pagà, Rutili Namacià va viure enmig dels records de la Gàl·lia, on va néixer, i de Roma, on va rebre gran consideració. Testimoni vivent de la situació confusa i trista provocada per les invasions del segle V, el poeta es refereix en aquest poema a les guerres sense fi i als incendis devastadors que va patir la Gàl·lia. A través de la seva obra, Rutili dona testimoniatge d’afecte i d’admiració envers a Roma, i es mostra contrari a les polítiques imperials favorables al cristianisme i a les aliances amb els gots i els vàndals. Malgrat que només ens ha arribat en forma fragmentària (set-cents versos, la major part del segon llibre s’ha perdut), la qualitat literària del poema el converteix en una de les darreres grans mostres de literatura romana.
El poema descriu un viatge costaner per mar des de Roma (concretament del port d’Ostia, l’octubre del 417) fins a la Gàl·lia, tot i que els fragments conservats només arriben fins al port de Luna (actual Luni, una mica més al nord de Pisa), al novembre del mateix any. Namacià descriu el viatge de retorn a les seves terres de la Gàl·lia, devastades per la invasió dels vàndals. És significatiu que el viatge es faci per mar i no pas per les grans vies consulars, en aquells moments impracticables i poc segures a causa dels atacs dels gots. Després d’un emocionant i famós elogi de Roma i el seu ideal universalista, Rutili Namacià descriu els paisatges que veu i hi reflexiona, sovint melancòlicament, com a bon representant de la «reacció pagana» del cercle de Símmac, que enyora la grandesa i rectitud del passat romà. El poema assoleix els seus moments més emotius quan descriu el clima de decadència de les terres de l’imperi, que Namacià atribueix als bàrbars i al cristianisme; al mateix temps, però, Namacià confia en la recuperació de Roma i de les seves tradicions. Aquestes reflexions s’uneixen a violentes sàtires culturals i polítiques.
