• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 300
• Any de publicació: 1997
• Pàgines: 136
• Etiquetes: Filosofia

Juntament amb el Parmènides i el Teetet, El sofista forma part de l’esplèndida teoria de diàlegs que representen el refugi de Plató protagonitzat per Sòcrates, que des d’ara farà d’espectador privilegiat, però en últim terme espectador. Plató es desprèn de Sòcrates… però el diàleg d’ara en cap cas no és posterior al 371, data del tercer i últim viatge de Plató a Sicília. Sòcrates introdueix aquí el diàleg. Teodor es presenta a la cita amb què acaba el Teetet —«Demà al matí ens tornarem a trobar»—, però ara no hi va sol, sinó amb un innominat eleu, el Foraster d’Elea, que és deixeble directe de Parmènides. El plantejament del tema és immediat, investigar la cosa en si per mitjà d’arguments: què cal entendre per sofista, per polític i per filòsof. D’aquesta manera, en aquest diàleg conflueixen els problemes pantejats al Parmènides i al Teetet.

A la vegada, tal com indica Manuel Balasch a la introducció del volum, El sofista tracta la qüestió de l’ésser en la seva relació amb el no-ésser, i es fa amb els recursos de la dialèctica platònica. Però també tracta del fals i de l’error, i de la definició que no encerta l’essència de l’objecte, problema que havia estat plantejat al Teetet.