• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 301
• Any de publicació: 1997
• Pàgines: 170
• Etiquetes: Filosofia

Precedit per Parmènides, Teetet i El Sofista, , presumiblement un dels diàlegs tardans de Plató, exposa les idees sobre la figura del polític. La intenció d’aquest escrit és, per tant, la d’explicar que el comandament o poder polític necessita un tipus especialitzat de coneixement. El text en si és la continuació del diàleg El sofista, que mostrava una conversa entre un jove Sòcrates, Teetet i un filòsof estranger provinent d’Elea.

A la vegada, El polític representa una inflexió important en la trajectòria dels diàlegs de Plató des d’un doble punt de vista. En primer lloc, la potència artística del filòsof, que en el Teetet es mantenta intacta i que en El sofista comença lleugerament a decaure, en el present diàleg s’esfondra sorollosament. La segona inflexió, assenyalada per Manuel Balasch a la notícia preliminar del volum, és l’ús i la valoració de la dialèctica. Un tret que tindria alguna cosa a veure amb al cronologia, malgrat que no sempre s’ha vist clar que la sèrie Teetet, El sofista i El polític pertanyin als diàlegs de vellesa. En tot cas, el valor de la dialèctica és progressivament emergent en el pensament platònic, i no es pot negar que en els diàlegs d’El sofista i El polític adquireix una culminació des d’algun punt insuperable. També hi ha un component satíric de menyspreu, però el que en altrse diàlegs és una burxada eventual i momentània, aquí el tal component hi és sostingut en tot el diàleg. Potser un dels més durs sigui la seva comparació dels polítics el seu temps amb lleons, centaures i sàtirs.