• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 305
• Any de publicació: 1998
• Pàgines: 191
• Etiquetes: Filosofia

«Fileb sosté que per a tot el que viu el bé és gaudir, és el plaer, passar-s’ho bé, i tot allò que consoni amb aquest gènere, però entre nosaltres tal tesi és discutible: el bo no és això, sinó l’entendre i raonar, recordar,i, al seu torn, tot allò afí a aquestes capacitats: l’opinió correcta, els càlculs encertats esdevenen més bons, superiors al plaer, per a aquells que són capaços de captar-los […]». Així comença el Fileb, un dels diàlegs platònics de vellesa. Tot i així, no se’ns indiquen ni el lloc, ni el temps, ni l’ocasió en què va ser redactat, un fet insòlit en els diàlegs de vellesa. Malgrat que alguns crítics han arribat a considerar el Fileb com la summa i compendi de tota la filosofia de Plató, «és un diàleg imperfecte, fosc i una mica incoherent», assenyala Manuel Balasch a la introducció del volum.

En el Fileb, l’auditori de Plató és compost de joves, quasi adolescents, i conduït, a diferència d’altres darrers diàlegs, per Sòcrates. Sorprenentment, Sòcrates, amb Protarc i Fileb com a oponents, no s’imposa amb la contundència dels diàlegs de maduresa ni amb la fèrria cadena d’arguments excloents que aferren l’adversari com amb unes estenalles, com en els diàlegs de joventut. Aquí Sòcrates és un mestre dúctil i afable que no tracta amb cap punta de desdeny els seus oients, que busca fer-se seu l’auditori tant per la força de l’argumentacó com per l’amabilitat amb què ha estat exposada. A la vegada, tal com Fileb és quasi segur un personatge fingit, Sòcrates ho seria, en certa manera, també, en el sentit de la ficció de la seva edat: Sòcrates ha envellit i ha madurat quan trata, revestit fingidament de joventut, un tema tan espinós com el del plaer.