• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 265
• Any de publicació: 1990
• Pàgines: 163
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. Presentem ara el segon volum d’una col·lecció de litigis civils.

Contra Zenòtemis, que probablement no és de Demòstenes, forma part d’un grup de discursos que es refereixen a casos d’excepció i a qüestions mercantils. De la mateixa manera, Contra Apaturi es refereix a una qüestió mercantil i el demandat també formula una excepció a fi de fer inviable l’acció exercida per la part contrària. Amb tot, el que fa el discurs interessant és la varietat de notícies que ens propociona sobre dret àtic: hi ha fiances, pacte de retre, arbritatge privat, hipoteques, prescripció, novació i se’ns parla, també, de síndics de la fallida. Contra Formió és una altra acció mercantil, a la qual s’oposa una excepció que a la vegada és combatuda pel demandant, en aquest cas un tal Crisip, que ha instruït el procés contra Formió. Tots dos són estrangers, però sabem que els estrangers en les accions meracantils eren assimilats als ciutadans. Contra Làcrit és també una causa mercantil i es tracta d’un préstec marític, el reemborsament del qual pretén el querellant. El demandat ha oposat una excepció i aquest discurs té per objecte pretendre que no es concedeixi aquesta excepció. A favor de Formió, que és un dels més famosos de Dem`stenes dintre dels civil, té per objecte novament una «excepció» que Formió va formular contra Apol·lodor, el qual havia presentat una demanda per danys i perjudicis contra ell, Contra Formió. El discurs és una synegoria, és a dir, qe és pronunciat per algun dels seus amics o per un procurador que parla a favor de l’acusat davant del tribunal. El discurs Contra Pantènet tracta d’una complicada situació sorgida a causa d’una successiva transferència d’una propietat minera situada en e districte de Marnea a l’Àtica. I, per últim, Excepció contra Nausímac Xenòpites, que, com l’anterior, es tracta d’una demanda per danys i perjudicis que l’orador intenta de prevenir mitjançant una excepció.