• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 259
• Any de publicació: 1989
• Pàgines: 135
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. Presentem ara el primer volum d’una col·lecció de litigis civils.

En quedar orfe als 7 anys, Demòstenes va rebre una fortuna del seu pare en fidúcia, i va quedar a càrrec dels seus oncles, Àfob i Onètor. Desafortunadament, els seus tutors van dilapidar la seva fortuna, tot deixant al jove Demòstenes en l’extrema pobresa. Tan aviat com va assolir la majoria d’edat, va exigir una auditoria de comptes de la gestió realitzada pels seus tutors, i als 20 anys va demandar-los per tal de recuperar el seu patrimoni. Durant els judicis, Demòstenes va pronunciar cinc discursos: tres Contra Àfob entre el 363 aC i el 362 aC, i dos Contra Onètor entre el 362 i el 361 aC. El tribunal va fixar els danys i perjudicis patits per Demòstenes en deu talents. Quan van haver finalitzat tots els plets, va aconseguir recuperar part de la seva herència.