• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 252
• Any de publicació: 1988
• Pàgines: 80
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. A partir dels vint anys va pronunciar els seus primers discursos judicials, també publicats a la Bernat Metge, i més tard es va interessar per la política, moment en el qual va declamar els seus priemrs discursos polítics en públics.

Contra Aristogíton inclou dos discursos contra Aristogíton, un delator professional (els anomenats «sicofantes» en l’Antiga Grècia) que pertanyia als baixos fons d’Atenes. Malgrat tot, dotat de certs dons naturals, es va anar obrint camí i es fa afiliar al partit macedoni. Aquest volum recull dos dues «deutorologies», ja que insisteixen sobre uns fets ja coneguts pels jutges. El volum s’obre amb una argumentació de Demòstenes en la qual exhorda a castigar Aristogíton, no només per ser qui és, sinó com a representant de tota una munió de sicofantes, que actuen com si es trobessin per sobre la llei vigent.