• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 236
• Any de publicació: 1985
• Pàgines: 85
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. A partir dels vint anys va pronunciar els seus primers discursos judicials, també publicats a la Bernat Metge, i més tard es va interessar per la política, moment en el qual va declamar els seus priemrs discursos polítics en públics.

D’entre els enemics personals i polítics de Demòstenes destaca Mídias, un ric ciutadà atenès, prepotent i orgullós que, valent-se de la seva posició social, aconseguia, fos com fos, els seus propòsits no sempre legítims. Les seves picabaralles consten en el present iscurs que, segons sembla, va redactar un any després de ser acusat falsament com a assassí per Mídias. La narració, que fa un reat sumari de tots els insults i greuges que ha sofert de Mídias durant a seva crégia, té com a object eprincipal excitar els sentiments dels jutges contra Mídias, per tal d’augmentar la importància del càstig.