• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 232
• Any de publicació: 1985
• Pàgines: 104
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. A partir dels vint anys va pronunciar els seus primers discursos judicials, també publicats a la Bernat Metge, i més tard es va interessar per la política, moment en el qual va declamar els seus priemrs discursos polítics en públics.

Presentem aquí els dos primers discursos d’aquesta col·lecció de litigis, Contra Androció i Contra Lèptines, que s’emmarquen en el context immediatament posterior a la Guerra Social (357-355 aC) d’Atenes. Els tres primers discursos redactats per Demòstenes tracten precisament de les conseqüències de les mesures que es van prendre per a fer front a la situació financera precària de la ciutat. Una d’aquestes mesures va ser un decret presentat per Androció, un polític influent i bon orador, en virtut del qual se li atorgaven poders per a exigir els endarreriments dels ciutadans morosos que no havien pagat els impostos corresponents. Contra Androció és la resposta política de Demòstenes a propòsit de la il·legalitat i la immoralitat de l’acció d’Androció.