• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Jordi Redondo
• Volum: 344
• Any de publicació: 2004
• Pàgines: 150
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Antifont va escriure 35 discursos dels quals se n’han conservat només 6, tots ells relatius a delictes de sang: Contra la seva madrastra, per emmetzinament, les tres Tetralogies, Sobre l’assassinat d’Herodes i Sobre el coreuta.

Contra la seva madrastra, per emmetzinament és una obra d’acusació per un crim passional, sobre el qual no tenim dubtes de la paternitat, el mòbil, el lloc i el moment del delicte, al contrari dels altres discursos d’Antifon. Aquí, la mestressa d’una casa enverina el seu marit i un amic seu, però un dels seus fills l’acusa d’assassinat temps després, en ser major d’edat. Gràcies a aquest rerefons de passió, morbositat i misteri, el text s’aproxima a les millors pàgines de Boccaccio, i, pel vessant amarg dels crims domèstics, a la novel·la negra actual.

Si a Contra la seva madrastra, per emmetzinament tenim la impressió que el pathos del discurs és més a prop de la llengua del drama que de l’estil oratori, a Sobre l’assassinat d’Herodes, per contra, es conjuguen de forma magnífica una exquisida tècnica de composició i un domini excel·lent de la tensió narrativa per bastir una obra de defensa: tot i la difícil posició, Antifont planteja la defensa de l’acusat, Euxíteu, mitjançant un ús compassat i discontinu dels pocs elements de què disposa per tal de certificar la innocència del seu client, Herodes.