- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Juli Pallí
- Volum: 313
- Any de publicació: 1999
- Pàgines: 170
- Etiquetes: Oratòria i retòrica
En aquest volum reunim dos dels tres únics discursos conservats d’Èsquines i que van ser publicats per ell com a defensa de la seva persona i la seva política, i per tant són tots ells discursos judicials.
El seu discurs Contra Timarc és el primer cas del duel entre aquest orador i Demòstenes. En tornar de la segona ambaixada, Demòstenes va acusar a Èsquines d’haver estat infidel a les instruccions rebudes i d’haver traït els interessos de la pàtria. Tanmateix, s’havia associat per presentar l’acusació a un home polític ben conegut, però la vida del qual no era irreprotxable, Timarc. En tot cas, Èsquines es va oposar a l’acusació formulada per Timarc, suscitant una qüestió prèvia. En virtut d’una llei que excloïa parlar en públic aquells qui no havien acomplert els deures militars, els qui s’havien sostret a les obligacions amb els pares, els qui havien dissipat el seu patrimoni o s’havien prostituït, Èsquines va intentar una acció contra Timarc. Així doncs, li va notificar la necessitat de sotmetre’s a un examen per a verificar l’acusació que formulava contra ell per mals costums i prodigalitat. Davant del jurat, Èsquines va pronunciar el discurs que se n’ha consevat.
Els atenesos en guerra amb Filip van ser persuadits de fer la pau amb ell. Li van enviar dues ambaixades, la primera per tractar la pau i la segona per rebre els juraments. Demòstenes i Èsquines van formar part d’ambdues ambaixades, però en tornar de la segona, Èsquil va ser acusat de frau en la gestió del seu càrrec per Demòstenes i Timarc; Sobre l’ambaixada fraudulenta és un discurs que neix d’aquesta acusació. En la priemra part de l’exordi, comença exhortant els jutges a la benevolença, bescanta l’adversari i les seves acusacions, demostra que corre un gran risc i que és objecte de calúmnies. En la segona part, rebaixa la importànci d’un fet esmentat per ‘acusació i assegura, d’una manera digna de fe i davant de persones que ho saben, que és fals. El que segueix té per finalitat guanyar-se la benvolença i denigrar l’adversari.
