• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Miquel Dolç
• Volum: 183
• Any de publicació: 1972
• Pàgines: 257
• Etiquetes: Poesia

L’Eneida és el poema nacional romà per antonomàsia. En ell, Virgili canta de forma magistral els orígens de la ciutat de Roma, des de la caiguda de Troia fins a l’arribada i establiment d’Eneas al Laci, on instaurarà un nou llinatge —la gens Iulia— que segles més tard fundarà, de la mà de Ròmul, la capital del que ha d’ésser l’imperi més poderós de l’univers, ara sota el regnat d’August.

En aquests primers tres llibres, que presentem en el present volum, veiem com Eneas arriba, víctima d’un naufragi provocat per la deessa Hera, a les costes de Cartago. Allí coneix la reina Dido i li relata els infortunis que l’han dut fins allí, tan lluny de la seva terra. Trobem doncs, en el llibre II, una descripció acurada i bellíssima de la caiguda de Troia a mans dels aqueus, molt cèlebre en l’estudi de la literatura universal.