• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Miquel Dolç
• Volum: 201
• Any de publicació: 1968
• Pàgines: 173
• Etiquetes: Poesia

L’Eneida és el poema nacional romà per antonomàsia. En ell, Virgili canta de forma magistral els orígens de la ciutat de Roma, des de la caiguda de Troia fins a l’arribada i establiment d’Eneas al Laci, on instaurarà un nou llinatge —la gens Iulia— que segles més tard fundarà, de la mà de Ròmul, la capital del que ha d’ésser l’imperi més poderós de l’univers, ara sota el regnat d’August.

Sovint se sol dividir l’Eneida en dues parts. La primera està clarament inspirada en l’Odissea, ja que narra les aventures i la travesia anteriors a l’arribada al Laci. En canvi, a partir del setè llibre, l’acció se situa en la península itàlica i, emulant la Ilíada, se centra en el conflicte entre Eneas i el capitost Turn per la mà de Lavínia i el domini de la regió del Laci. En aquests tres llibres, els darrers de l’epopeia, té lloc la batalla entre rútuls i llatins i Eneas i Turnus s’enfronten per fi en un duel, duel que acaba amb un final agredolç i sobtat per al lector.