- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Miquel Dolç
- Volum: 103
- Any de publicació: 1952
- Pàgines: 106
- Etiquetes: Poesia
L’obra de Marcial compta només d’epigrames, que es descabdellen en una opulenta varietat lírica i mètrica. Amb aquest primer volum —que ens ha arribat mutilat i desordenat—, Marcial inaugurava l’any 80 la seva carrera d’escriptor, que va originar una obra que conservem gairebé en la seva integritat. Els Epigrames contenen 1554 composicions recollides en 14 llibres. Els rètols que se solen posar al cap de les peces són espuris deguts a la tradició manuscrita, malgrat que alguns es remunten a temps força llunyans.
La poesia de Marcial va ser la imatge de la vida quotidiana del moment, una època en què la corrupció penetrava en tots els estrats de la vida social. Tot allò que es mou en la vida, la bellesa i el fàstic, la noblesa i la banalitat, l’ambició i el vici, vibra en les pàgines d’aquest autor. Sense cap mena d’afany, esdevé el reporter microscòpic de l’ànima romana, presentant-la en la seva nuesa absoluta. L’objectivitat de la seva sàtira és indiscutible, però només en els epigrames inofensius els noms són reals, com ens els casos de Cordus, Cassi, Bassus, Càndid, Gal·la, etc. El seu retrat de costums i vicis es converteix, així, en caricatura.
